 |
| Dades del llibret d'on procedeix aquest cant. Any 1933. |
— Jesús té una senyera;
la porten els valents!
que visca la bandera
dels Manaments! —
Déu ens ha dat la vida
i ens posa a taula el pa;
Déu ama sense mida,
¿qui no l'estimarà?
Damunt de nostres llavis
la Creu s'hi persignà;
no'n sortiran agravis
ni a Déu ni a cap germà.
¡Que benvinguda sia
la festa de guardar!
Honrem aquest sant dia,
que Déu se'l va triar.
Volem que'ls pares gosin
de veure'ns a pujar
i que amb el temps reposin
en nostre ben obrar.
¡Enllà l'odi maligne!
¡Volem tenir bon cor!
¡Mai cap baralla indigne,
mai cap desig de mort!
¡Enllà tota impuresa,
que és lletja com el fang!
¡Abans que fer baixesa,
primer donar la sang!
Damunt lo que no és nostre
mai posarem la mà;
¡que és trist abaixâ el rostre
pel vici del robâ!
Calúmnies i mentides,
¡ditxós qui no us coneix!
¡ditxós qui us té avorrides
com a l'infern mateix!
— Jesús té una senyera;
la porten els valents!
que visca la bandera
dels Manaments! —
 |
| Lletra i música del Cant dels Manaments |
 |
| Versió d'aquest cant feta per mn. Ll. Romeu |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada